Marina Monsonís: “En la cocina, podemos hablar de tradición sin politizarla” | Literatura | EL PAÍS

Marina Monsonís es una experta en el mar desde todas sus perspectivas. Hija de seis generaciones ligadas al barrio de la Barceloneta y formada en estudios artísticos, ha consagrado su carrera a entrelazar la cultura popular, el arte, la gastronomía, los movimientos sociales y el conocimiento científico, utilizando el mar y el barrio como ejes centrales. Su investigación se materializa en *Mare mar*, un ensayo pedagógico galardonado con el premio Ara Llibres de No-Ficción, que entrelaza diversas voces, memorias familiares y colectivas, así como un recetario. Nos encontramos en el Jonny’s, un bar situado junto a la Llotja de Pescadors, que no hace mucho tiempo se llamaba Juanito y servía el pescado recién llegado de las barcas. La dueña nos comenta que pronto venderá el establecimiento al mejor postor y cerrará.

Resposta. Vaig estudiar art a Anglaterra, una carrera que es deia Art, Disseny i Medi. Tot i que a mi no em va agradar gaire, sí que em va donar certes pautes sobre com tenir en compte el context quan fas producció artística. Soc la sisena generació d’una família lligada al barri de la Barceloneta i fer projectes amb aquesta voluntat de transformar el context em va engrescar.

R. Quan era jove el barri estava mort, pel que fa a moviments socials. Hi havia hagut les lluites portuàries als vuitanta, el pare hi va estar vinculat, però després hi ha un buit, aquest no és un barri com Gràcia o Sants, aquí no hi havia infraestructures ni centres culturals. L’any 92, els Jocs Olímpics van marcar un canvi. Molta gent del barri es va il·lusionar, perquè hi havia molta droga i la il·lusió de la transformació, jo duia la samarreta del Cobi. Però l’habitatge comença a encarir-se, la població del barri envelleix i no hi ha un relleu generacional en les lluites. A Londres em vinculo amb moviments socials que al meu barri no estaven en voga i torno a Barcelona l’any 2004, quan es fa el Fòrum de les Cultures. Els moviments socials s’hi fiquen fort, i dedico la recerca a criticar el Fòrum. Neix Miles de Viviendas, tot i que no hi havia gent jove implicada, després conec la Itziar González… Va ser un moment fèrtil al barri i a la ciutat.